Una autèntica joia. Primer i únic llargmetratge del reconegut cineasta afeccionat Llobet Gràcia. Rodat entre el 1947 i el 1948, va tenir molts problemes amb la censura franquista i no va ser estrenat i de forma quasi desapercebuda el 1953.
Arruinat i desenganyat Llobet Gràcia va deixar el cinema. No va ser fins el seu reestrena al final del regim franquista, el 1983, que va ser reconeguda com una peça insòlita i de gran vàlua cinematogràfica. El 2008 al Festival de Venècia obtenia el reconeixement internacional.
La pel.lícula, força autobiogràfica, és una emocionada declaració d´amor al cinema i l´art cinematogràfic, realitzada amb un notable talent creatiu.
Carlos Durán, nascut en una barraca de fira relacionada amb el cinema, i autor d’una pel·lícula d’aficionat quan comptava amb catorze anys, es converteix en operador de cinema professional, ja que tota la seva vida ha estat marcada pel cinema.
Es casa amb Anna, a la qual es va declarar durant una projecció de Romeu i Julieta. Quan esclata la Guerra Civil, se separa de la seva dona per filmar uns plànols de la contesa i aquesta mor en un tiroteig. Per fugir dels remordiments, decideix convertir-se en reporter bèl·lic, i després de la fi de la guerra cau en la depressió, arribant a odiar el cinema.
Be the first to comment